Projecte Planeta Bellera

Components del grup: Marta Ortega, Nuria Larruy, Olalla Herrero,Raquel Gabarron,Miriam Villar.1 Batx A.
Projecte/idea principal: Al llarg d’aquestes setmanes han anat canviant molt les cosses. Ens hem agrupat per grups segons els nostres projectes. Nosaltres teníem projectes molt diferents el uns als altres,però parlant un dia, i desprès de veure els varies comentaris al llarg de les setmanes,volem parlar sobre el tema de les talles i del model de dona que s’està implantant a la societat d’avui en dia. Era un tema que totes compartíem i que ens afecta directament tant a nosaltres com a la resta de la majoria de dones i noies.

Què i com ho volem fer: Un cop pensada la idea varem mirar les diferents possibilitats de poder expressar-la. Volíem algo que fos molt visual però tot i així intentaríem escapar de fer vídeo ja que era algo que en principi feia tothom. Desprès de la puja d’idees varem decidir el que: un maniquí. Un objecte molt quotidia, fàcil de reconeixer i que tothom veu diariament,el màxim exponen del patro ‘’ideal’’ actualment per les dones. I per tot el maniquí fotos de dones reals, incrustades.

Materials necessaris:
•El maniquí
•Camara fotografica
•Paper de foto

El circ de les il·lusions. Fellini

El divendres16 d'abril varem anar a Caixa Forum a veure l'exposició ''El circ de les il·lusions'' del conegut director de cine Federico Fellini.
Allà varem fer una visita guiada de tota l'exposició,on varem veure desde els inicis de Fellini,fins a fer-se famos.
Un dels tret característics de Fellini era la barreja de realitat amb ficció,a on agafava fets reals i les incluia a les seves pel·licules.
Algo a remarcar sobre l'exposicio són les fotos inedites que estan exposades.


Aquí os deixo un fragment de la pel·licula Dolce Vita, on veiem a la noia banyany-se dins la Fontana di Trevi a Roma,aquí veiem la mescla de ficció-realitat,on anys enrrere la propia actriu s'hi havia banyat una calorosa nit d'estiu.

www.youtube.com/watch#!v=T66wXb1g3Ug&feature=related

Objectes desclassificats

Actualment, l'objecte de consum forma part de la nostra experiència en l'art. Molts artistes han desplaçat el significat i la naturalesa originals d'objectes de tot tipus, l'interès dels quals es troba en els processos d'exploració, sistematització i col·leccionisme.En les seves obres, els objectes adquireixen una utilitat nova, contemporània, que no és la de l'objecte únic i original, sinó la del seu reconeixement com a art.Alguns d'aquets artistes que hi trobem són Sherrie Levine, Allan McCollum, Katharina Fritsch, Carlos Pazos, Ana Laura Aláez i Sophie Calle. També s'hi inclouen obres d'incorporació recent, com les de Hans-Peter Feldman i Annette Messager,que aquesta ultima ja la coneixiem anteriorment.






Fotografies: La primera obra de Ana Laura Aláez anomenada Mujeres sobre zapatos de plataforma(1992) i la Darrera és de Andreas Slominski,anomenada ''Sin título'' (1994)

Annette Messager

Annette Messager és una artista contemporània francesa,nascuda el 30 de Novembre de 1943 a Berck-sur-Mer (Pas-d- Calais)
La matèria primera del seu art són peluixos, animals dissecats, fotografíes, dibuixos, llapis de colors ... i el seu mètode de creació es manifesta pintant, brodant, cosint o gargotejant sobretot això o entre tot això, conformant el que ha de ser el seu univers interior i inquietuds artístiques. Diuen els crítics que amb tot això crea obres excepcionals "barrejant els registres, jugant amb les nostres sensacions i els nostres sentiments amb una extraordinària virtuositat".

Exposició Superlative Praxis

En aquesta exposició l’artista fa servir els records Guine com a exemple de la caducitat i de l’especialització portada a l’absurd, convertint-nos a tots en possibles conqueridors d’un rècord i a un pas de l’efímera fama.
Ha recopilant els 55 exemplars de llibres del rècord Guinnes que s’han editat desde el 1955.
Altres elements formals distribuïts en l’espai d’exposició i que aporten una mirada transversal a l’èxit a partir del llenguatge artístic són una petita mostra d’antigues postals del segle XIX en les quals s’exhibien rareses i casos extraordinaris, la reescriptura, en superlatiu, del llibre La risa de Henri Bergson, així com un text del crític d’art Thomas Boutoux escrit per a l’ocasió.

Primeres proves disseny exposicio RU