Link del blog del projecte
http://www.turbinegeneration.blogspot.com
lunes, 7 de junio de 2010
jueves, 3 de junio de 2010
Valoració final turbinegeneration
Bé,es pot dir que ja hem arribat al ''final'' d'aquest projecte,s'ha acabat el curs. Valoració i nota final? un 10 sens dubte.
Per què? doncs perquè ha estat un projecte que com a mínim a mi m'ha servit molt!
Tot i que al principi anéssim perduts,i això de l'art contemporani,dels projectes,dels processos no ho teníem gaire assimilat,al llarg del curs em anat aprenen.
Des de fer redaccions,guions, esbossos,dibuixos,fotos,vídeos,encaixos...realment em ajuntat tots aquests coneixements en menys d'un mes,i una cosa a destacar es que ho em fet tot fora de l'aula habitual. I es veritat que avegades ens em equivocat,però crec que es tractava justament d’això! Ens havíem d’espavilar, buscar els material,alternatives, fer que el nostre projectes fos factible. I tal com he dit abans, crec que ha donat molt bon resultat,tots els projectes en general m’han agradat molt, sobretot perquè tot va començar amb la paraula roba,però cadascú a anat fent el seu camí segons que els suggeria aquesta paraula.
I parlant del meu grup, crec que em treballat força bé, vam saber plasmar la idea, i tot i que anàvem treballant sobre la marxa,vam aconseguir un bon resultat crec jo. I només volia donar les gràcies a totes les noies que van participar al projecte tant fent-se les fotos com contestant les entrevistes.
Per què? doncs perquè ha estat un projecte que com a mínim a mi m'ha servit molt!
Tot i que al principi anéssim perduts,i això de l'art contemporani,dels projectes,dels processos no ho teníem gaire assimilat,al llarg del curs em anat aprenen.
Des de fer redaccions,guions, esbossos,dibuixos,fotos,vídeos,encaixos...realment em ajuntat tots aquests coneixements en menys d'un mes,i una cosa a destacar es que ho em fet tot fora de l'aula habitual. I es veritat que avegades ens em equivocat,però crec que es tractava justament d’això! Ens havíem d’espavilar, buscar els material,alternatives, fer que el nostre projectes fos factible. I tal com he dit abans, crec que ha donat molt bon resultat,tots els projectes en general m’han agradat molt, sobretot perquè tot va començar amb la paraula roba,però cadascú a anat fent el seu camí segons que els suggeria aquesta paraula.
I parlant del meu grup, crec que em treballat força bé, vam saber plasmar la idea, i tot i que anàvem treballant sobre la marxa,vam aconseguir un bon resultat crec jo. I només volia donar les gràcies a totes les noies que van participar al projecte tant fent-se les fotos com contestant les entrevistes.
viernes, 30 de abril de 2010
Projecte Planeta Bellera
Components del grup: Marta Ortega, Nuria Larruy, Olalla Herrero,Raquel Gabarron,Miriam Villar.1 Batx A.
Projecte/idea principal: Al llarg d’aquestes setmanes han anat canviant molt les cosses. Ens hem agrupat per grups segons els nostres projectes. Nosaltres teníem projectes molt diferents el uns als altres,però parlant un dia, i desprès de veure els varies comentaris al llarg de les setmanes,volem parlar sobre el tema de les talles i del model de dona que s’està implantant a la societat d’avui en dia. Era un tema que totes compartíem i que ens afecta directament tant a nosaltres com a la resta de la majoria de dones i noies.
Què i com ho volem fer: Un cop pensada la idea varem mirar les diferents possibilitats de poder expressar-la. Volíem algo que fos molt visual però tot i així intentaríem escapar de fer vídeo ja que era algo que en principi feia tothom. Desprès de la puja d’idees varem decidir el que: un maniquí. Un objecte molt quotidia, fàcil de reconeixer i que tothom veu diariament,el màxim exponen del patro ‘’ideal’’ actualment per les dones. I per tot el maniquí fotos de dones reals, incrustades.
Materials necessaris:
•El maniquí
•Camara fotografica
•Paper de foto
Projecte/idea principal: Al llarg d’aquestes setmanes han anat canviant molt les cosses. Ens hem agrupat per grups segons els nostres projectes. Nosaltres teníem projectes molt diferents el uns als altres,però parlant un dia, i desprès de veure els varies comentaris al llarg de les setmanes,volem parlar sobre el tema de les talles i del model de dona que s’està implantant a la societat d’avui en dia. Era un tema que totes compartíem i que ens afecta directament tant a nosaltres com a la resta de la majoria de dones i noies.
Què i com ho volem fer: Un cop pensada la idea varem mirar les diferents possibilitats de poder expressar-la. Volíem algo que fos molt visual però tot i així intentaríem escapar de fer vídeo ja que era algo que en principi feia tothom. Desprès de la puja d’idees varem decidir el que: un maniquí. Un objecte molt quotidia, fàcil de reconeixer i que tothom veu diariament,el màxim exponen del patro ‘’ideal’’ actualment per les dones. I per tot el maniquí fotos de dones reals, incrustades.
Materials necessaris:
•El maniquí
•Camara fotografica
•Paper de foto
domingo, 18 de abril de 2010
El circ de les il·lusions. Fellini
El divendres16 d'abril varem anar a Caixa Forum a veure l'exposició ''El circ de les il·lusions'' del conegut director de cine Federico Fellini.
Allà varem fer una visita guiada de tota l'exposició,on varem veure desde els inicis de Fellini,fins a fer-se famos.
Un dels tret característics de Fellini era la barreja de realitat amb ficció,a on agafava fets reals i les incluia a les seves pel·licules.
Algo a remarcar sobre l'exposicio són les fotos inedites que estan exposades.
Aquí os deixo un fragment de la pel·licula Dolce Vita, on veiem a la noia banyany-se dins la Fontana di Trevi a Roma,aquí veiem la mescla de ficció-realitat,on anys enrrere la propia actriu s'hi havia banyat una calorosa nit d'estiu.
www.youtube.com/watch#!v=T66wXb1g3Ug&feature=related
Objectes desclassificats
Actualment, l'objecte de consum forma part de la nostra experiència en l'art. Molts artistes han desplaçat el significat i la naturalesa originals d'objectes de tot tipus, l'interès dels quals es troba en els processos d'exploració, sistematització i col·leccionisme.En les seves obres, els objectes adquireixen una utilitat nova, contemporània, que no és la de l'objecte únic i original, sinó la del seu reconeixement com a art.Alguns d'aquets artistes que hi trobem són Sherrie Levine, Allan McCollum, Katharina Fritsch, Carlos Pazos, Ana Laura Aláez i Sophie Calle. També s'hi inclouen obres d'incorporació recent, com les de Hans-Peter Feldman i Annette Messager,que aquesta ultima ja la coneixiem anteriorment.
Fotografies: La primera obra de Ana Laura Aláez anomenada Mujeres sobre zapatos de plataforma(1992) i la Darrera és de Andreas Slominski,anomenada ''Sin título'' (1994)
Fotografies: La primera obra de Ana Laura Aláez anomenada Mujeres sobre zapatos de plataforma(1992) i la Darrera és de Andreas Slominski,anomenada ''Sin título'' (1994)
lunes, 12 de abril de 2010
Annette Messager
Annette Messager és una artista contemporània francesa,nascuda el 30 de Novembre de 1943 a Berck-sur-Mer (Pas-d- Calais)
La matèria primera del seu art són peluixos, animals dissecats, fotografíes, dibuixos, llapis de colors ... i el seu mètode de creació es manifesta pintant, brodant, cosint o gargotejant sobretot això o entre tot això, conformant el que ha de ser el seu univers interior i inquietuds artístiques. Diuen els crítics que amb tot això crea obres excepcionals "barrejant els registres, jugant amb les nostres sensacions i els nostres sentiments amb una extraordinària virtuositat".
La matèria primera del seu art són peluixos, animals dissecats, fotografíes, dibuixos, llapis de colors ... i el seu mètode de creació es manifesta pintant, brodant, cosint o gargotejant sobretot això o entre tot això, conformant el que ha de ser el seu univers interior i inquietuds artístiques. Diuen els crítics que amb tot això crea obres excepcionals "barrejant els registres, jugant amb les nostres sensacions i els nostres sentiments amb una extraordinària virtuositat".
Exposició Superlative Praxis
En aquesta exposició l’artista fa servir els records Guine com a exemple de la caducitat i de l’especialització portada a l’absurd, convertint-nos a tots en possibles conqueridors d’un rècord i a un pas de l’efímera fama.
Ha recopilant els 55 exemplars de llibres del rècord Guinnes que s’han editat desde el 1955.
Altres elements formals distribuïts en l’espai d’exposició i que aporten una mirada transversal a l’èxit a partir del llenguatge artístic són una petita mostra d’antigues postals del segle XIX en les quals s’exhibien rareses i casos extraordinaris, la reescriptura, en superlatiu, del llibre La risa de Henri Bergson, així com un text del crític d’art Thomas Boutoux escrit per a l’ocasió.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
