Link del blog

Link del blog del projecte

http://www.turbinegeneration.blogspot.com

Valoració final turbinegeneration

Bé,es pot dir que ja hem arribat al ''final'' d'aquest projecte,s'ha acabat el curs. Valoració i nota final? un 10 sens dubte.
Per què? doncs perquè ha estat un projecte que com a mínim a mi m'ha servit molt!
Tot i que al principi anéssim perduts,i això de l'art contemporani,dels projectes,dels processos no ho teníem gaire assimilat,al llarg del curs em anat aprenen.
Des de fer redaccions,guions, esbossos,dibuixos,fotos,vídeos,encaixos...realment em ajuntat tots aquests coneixements en menys d'un mes,i una cosa a destacar es que ho em fet tot fora de l'aula habitual. I es veritat que avegades ens em equivocat,però crec que es tractava justament d’això! Ens havíem d’espavilar, buscar els material,alternatives, fer que el nostre projectes fos factible. I tal com he dit abans, crec que ha donat molt bon resultat,tots els projectes en general m’han agradat molt, sobretot perquè tot va començar amb la paraula roba,però cadascú a anat fent el seu camí segons que els suggeria aquesta paraula.
I parlant del meu grup, crec que em treballat força bé, vam saber plasmar la idea, i tot i que anàvem treballant sobre la marxa,vam aconseguir un bon resultat crec jo. I només volia donar les gràcies a totes les noies que van participar al projecte tant fent-se les fotos com contestant les entrevistes.

Projecte Planeta Bellera

Components del grup: Marta Ortega, Nuria Larruy, Olalla Herrero,Raquel Gabarron,Miriam Villar.1 Batx A.
Projecte/idea principal: Al llarg d’aquestes setmanes han anat canviant molt les cosses. Ens hem agrupat per grups segons els nostres projectes. Nosaltres teníem projectes molt diferents el uns als altres,però parlant un dia, i desprès de veure els varies comentaris al llarg de les setmanes,volem parlar sobre el tema de les talles i del model de dona que s’està implantant a la societat d’avui en dia. Era un tema que totes compartíem i que ens afecta directament tant a nosaltres com a la resta de la majoria de dones i noies.

Què i com ho volem fer: Un cop pensada la idea varem mirar les diferents possibilitats de poder expressar-la. Volíem algo que fos molt visual però tot i així intentaríem escapar de fer vídeo ja que era algo que en principi feia tothom. Desprès de la puja d’idees varem decidir el que: un maniquí. Un objecte molt quotidia, fàcil de reconeixer i que tothom veu diariament,el màxim exponen del patro ‘’ideal’’ actualment per les dones. I per tot el maniquí fotos de dones reals, incrustades.

Materials necessaris:
•El maniquí
•Camara fotografica
•Paper de foto

El circ de les il·lusions. Fellini

El divendres16 d'abril varem anar a Caixa Forum a veure l'exposició ''El circ de les il·lusions'' del conegut director de cine Federico Fellini.
Allà varem fer una visita guiada de tota l'exposició,on varem veure desde els inicis de Fellini,fins a fer-se famos.
Un dels tret característics de Fellini era la barreja de realitat amb ficció,a on agafava fets reals i les incluia a les seves pel·licules.
Algo a remarcar sobre l'exposicio són les fotos inedites que estan exposades.


Aquí os deixo un fragment de la pel·licula Dolce Vita, on veiem a la noia banyany-se dins la Fontana di Trevi a Roma,aquí veiem la mescla de ficció-realitat,on anys enrrere la propia actriu s'hi havia banyat una calorosa nit d'estiu.

www.youtube.com/watch#!v=T66wXb1g3Ug&feature=related

Objectes desclassificats

Actualment, l'objecte de consum forma part de la nostra experiència en l'art. Molts artistes han desplaçat el significat i la naturalesa originals d'objectes de tot tipus, l'interès dels quals es troba en els processos d'exploració, sistematització i col·leccionisme.En les seves obres, els objectes adquireixen una utilitat nova, contemporània, que no és la de l'objecte únic i original, sinó la del seu reconeixement com a art.Alguns d'aquets artistes que hi trobem són Sherrie Levine, Allan McCollum, Katharina Fritsch, Carlos Pazos, Ana Laura Aláez i Sophie Calle. També s'hi inclouen obres d'incorporació recent, com les de Hans-Peter Feldman i Annette Messager,que aquesta ultima ja la coneixiem anteriorment.






Fotografies: La primera obra de Ana Laura Aláez anomenada Mujeres sobre zapatos de plataforma(1992) i la Darrera és de Andreas Slominski,anomenada ''Sin título'' (1994)

Annette Messager

Annette Messager és una artista contemporània francesa,nascuda el 30 de Novembre de 1943 a Berck-sur-Mer (Pas-d- Calais)
La matèria primera del seu art són peluixos, animals dissecats, fotografíes, dibuixos, llapis de colors ... i el seu mètode de creació es manifesta pintant, brodant, cosint o gargotejant sobretot això o entre tot això, conformant el que ha de ser el seu univers interior i inquietuds artístiques. Diuen els crítics que amb tot això crea obres excepcionals "barrejant els registres, jugant amb les nostres sensacions i els nostres sentiments amb una extraordinària virtuositat".

Exposició Superlative Praxis

En aquesta exposició l’artista fa servir els records Guine com a exemple de la caducitat i de l’especialització portada a l’absurd, convertint-nos a tots en possibles conqueridors d’un rècord i a un pas de l’efímera fama.
Ha recopilant els 55 exemplars de llibres del rècord Guinnes que s’han editat desde el 1955.
Altres elements formals distribuïts en l’espai d’exposició i que aporten una mirada transversal a l’èxit a partir del llenguatge artístic són una petita mostra d’antigues postals del segle XIX en les quals s’exhibien rareses i casos extraordinaris, la reescriptura, en superlatiu, del llibre La risa de Henri Bergson, així com un text del crític d’art Thomas Boutoux escrit per a l’ocasió.

Primeres proves disseny exposicio RU

Cartells St.Ponç definitius

Així han quedat els cartells finals de la fira de St.Ponç

proves caretlls St.Ponç

Primeres proves per el cartell de St.Ponç

Logos FP

Aquí hos deixo els primers logos Fp

Tavi Gevinson

Tavi Gevinson és una blogger de moda nord-americana. Va començar el seu blog, "Estil Rookie" als 11 anys d'edat. En un principi, els seus pares no sabien completament el que Tavi estava fent fins que va demanar el seu permís per a aparèixer en un nombre d'un article del New York Times Magazine. Des de llavors, el seu blog es visitat per uns 50.000 lectors.
A mitjans de 2009, Gevinson es va associar amb London-based Borders & Frontiers, per dissenyar i vendre la seva pròpia samarreta.

A l’agost de 2009, va aparèixer a la portada de la revista Pop, amb fotografies de Jamie Morgan i amb dissenys de l'artista Damien Hirst. Més tard, Tavi ha estat presentada a la secció View de la revista Teen Vogue de desembre / gener de 2010.A més és considerada com a "inspiració" per a la línia de Rodarte a Target . I tant sols és una nena de 13 anys…
Aquí teniu l'adreça del seu blog: www.thestylerookie.com/

Projecte Turbinageneration

El passat 27de febrer vam anar al MACBA,per fer el taller de la Turbinageneration on l’artista es proposaria un taller. Vam separar-nos en grups de 3 i m’entres uns feien el taller els altres dos restant visitaven les dos exposicions temporals al museu. Jo vaig anar al segon grup al entrar a la sala varem veure com una maqueta de Granollers i rodaliesfeta amb gomets,postis,permanents,paper..etc. El Howard ens va explicar que havíem de fer i vam estar prop d’una hora i algo montant el nostre camí de casa a d’institut,idesprès posant-hi els objectes que havíem trobat, finalment va afegir que havíem de posar una pista d’un secret nostre. Em va semblar una experiència,apart de divertida, molt original i crec que el treball final em va agradar molt.

Els mons de coraline

Fitxa tècnica

Direcció:Henry Selick
Guió:Henry Selick; basat en el llibre de Neil Gaiman
Música:Bruno Coulais
Fotografia:Pete Kozachik
Muntatge:Christopher Murrie i Ronald Sanders
Disseny de producció:Henry Selick
Producció:EUA, 2009
Durada:100 minuts
Versió:doblada al catal
Sinopsis

La protagonista és Coraline Jones, una nena de 11 anys que acaba de traslladar-se amb els seus pares a Oregón.Un dia la inquieta noia s'avorreix en la seva nova llar fins que troba una porta secreta que li condueix a altra realitat. Allà viuen els seus altres pares, però amb botons cosits als ulls.Al principi Coraline creu que aquest món paral•lel és fascinant però més endavant descobrirà que no es així…
Opinió personal
Tot hi que ja l’havia vist, m’ha tornat a re-agradar molt. La història m’agrada molt, i la tècnica també. Per lo costosa que és i per la sensació que hi dona. Apart trobo que aquesta pel•lícula està plena de detalls, i els decorats són preciosos.

Cigar smoke to match clounds that are the same per John Baldessari

En general totes les obres de John Baldessari m'han agradat moltissim,però he escollit aquesta.
Podem veure si observem totes les fotografies com el fum de cigar correspon amb els núvols que són iguals(a primer cop d'ull,vista lateral) A la obra original són 10 fotografies a color,però només n'he trobat quatre.

Can of worms, Rodney Graham

Obra que s'exposa actualment al Macba a la exposició temporal ''A través del bosc''

Can of worms (2000)consta d'una transparència cromogènica muntada en una caixa de llum d'alumini amb un marc de noguera i un cordill elèctronic de seda.Edició de 10.
Aquesta obra se la pot considerar com un lament a la desintegració de la comunitat que va estar tant unida en un passat, entre Ken Llam,Ian Wallace i Rodney Graham.

Proves d'escaner

Aquí teniu algunes de les proves que he anat fent amb l'escaner,he utilitzat tot tipus d'objectes,desde embuts,maduixes,sucre,joguines..etc.

Miroslaw Balka

Miroslaw Balka, va neixer al 1958 Otwock (Vàrsovia) és un famòs pintor i escultor contemporani.
Actualment viu i treballa entre Warsaw i Otwock.
La última obra de l'artista polonès Miroslaw Balka és una creació per a la serie Unilever que, cada any, transforma el gegantesc espai d'accés a la galeria britànica i ho converteix en una experiència diferent, i gratuïta, per als seus visitants.
El seu treball "How it is"tracta de un contenidor de 13 metres d'alt, 10 d'ample i 30 de llarg que ocupa ja la sala de turbines de la Tate Modern de Londres.
Balka ha acudit amb la seva obra a algunes de les més destacades cites de l'art mundial. La seva creació combina instal·lacions, amb escultura i vídeo; i explora passatges de la seva memòria personal combinats amb la memòria col·lectiva. L'interès per la memòria històrica i per la Història del seu país li ha dut a tractar el tema del catolicisme en moltes de les seves obres.



(imatge extreta de artnet.com)

PAGINES WEB

Com a pàgina que m’agrada que escollit la del grup de musica ACDC (www.acdc.com) perquè trobo que estèticament m’agrada molt i que és pràctica, és una pàgina que esta centrada,per tant no tens que anar baixant i pujan el curso per veure les diferents cosses.També perquè té un índex,amb totes les cosses que poden interessar del grup(noticies,història,entrades..etc)apart, té un apartat sempre visible dels seus concerts,per tant sempre tens la llista la vista de les seves gires. I mirant l’estètica,com he dit avans m’agrada molt, les cosses són molt visibles, els colors de la lletra contrasten amb el fons i es fàcil de llegir,m’agrada que el nom del grup estigui al mig, i el detall de la mosca que va seguin el ratolí també trobo que és original.
I la pàgina que no m’agrada per exemple com per la de www.musica.com, ja que la seva estètica no m’agrada gaire,i odio que hi hagi publicitat,sobretot si són pantalletes que et van sortint i que has d’anar tancant.O bé podrien ser segons quines pàgines del myspace, que semblen que no tenen fons,està tot desordenat i són molt llargues.

Gordon Matta-Clark

Gordon Matta-Clark va neixer a Nova York, 1943 va morir1978 també a Nova York.Va ser un artista nord –americà fill del pintor Roberto Matta.Va estudiar arquitectura a la Universitat de Ithaca a l'Estat de Nova York i literatura a París, però va decidir ser artista i no ser ni exercir d'arquitecte. Va ser a París on va contactar amb la filosofia de la deconstrucció i el corrent situacionista. El 1971 funda amb Carol Goodden el restaurant Food, al barri del SoHo de Nova York, on cada acte de cuinar es convertia en si mateix en una petita performance. El 1974 realitza una deconstrucció literal en el seu treball Bingo sostraient elements de la façana d'un habitatge, i desprès traslladant els mateixos a una galeria d'art. Per La biennal d'art de París el 1975 crea una de les seves més conegudes intervencions titulada ‘’Conical intersecta’’. Però,la seva obra més representativa és ‘’split house’’ en la que talla per la meitat una casa de dues plantes.

La obra que he escollit és una de les fotografies ‘’d’interjecció cònica’’ del 1975, és un fotocollage. De la col•lecció permanent del MACBA. Perquè,primerament em va cridar l’atenció en com va aconseguir a partir d l’esquerda,trobar altres llocs on hi encaixes. També perquè la tècnica del collage m’agrada molt, i la fotografia també.Trobo que és molt original.

John Cage

John Cage
El passat 3/12/09 vem anar a veure al MACBA l’exposició de John Cage,’’l'anarquia del silenci’’. John Cage va ser un compositor bastant radical, va ampliar els paràmetres de la musica, i va canviar el curs de la música moderna.
També ens van ensenyar el seu’’piano preparat’’ ens van anar ensenyant tota la trajectòria des de les seves primeres composicions,passant per les composicions fetes a l’atzar o gràcies a un llibre Xinès, fins arribar a la del silenci.
John Cage impartia classes de composició experimental a una nova generació d’artistes a la New School for Social Research de Nova York.
Tot i que al principi varen haver-hi força polèmica a causa de les seves obres, ja que una d’ella tractava d’ estar-se davant d’un piano sense tocar,i esperar als 4 minuts. El públic aquells temps,els va impactar. Tot i això Cage ha estat reconegut com a un compositor important,e influent del món Contemporani.
Al final de l’exposició vem fer un taller,on amb objectes quotidians,feies diversos sorolls,que quedaven enrregistrats.Desprès varem poder-la escoltar.