Timothy William Burton, conegut com Tim Burton, és un director, productor, escriptor i dissenyador nord-americà, nascut a Califòrnia el 25 d'agost de 1958. La majoria de les seves pel.lícules s'han caracteritzat per la presència de mons imaginaris on solen estar presents elements gòtics i foscos, els protagonistes solen ser éssers inadaptats i enigmàtics. Va començar a treballar per la factoria Disney,i més tard va anar formant-se com a el gran director que és! algunes de les seves pelis més famoses són Vincent,Batman(1989),Eduardo manostijeras(1990) Big Fish (2003) i la més recent que encara té que estrenar-se Alicia en el pais de les meravelles (2010). Actualment s'està fent una exposició sobre Burton al MOMa de Nova York,on hi han exposats dibuixos,titelles,esbossos..etc.. la exposició durarà fins la primavera de l'any vinent.

proves diverses per Poe

Proves diverses per Poe (I)

Christ Burden

Chris Burden va nerixer a Boston l'any 1946,i és conegut per les seves famoses performances . Va estudiar arts visuals,física i arquitectura a la Universitat de Pomona.

La seva reputació va creixer a principis dels anys 70, quant va començar a desenvolupar les seves famoses performances.La més coneguda és Shoot (tir) què consistia en rebre un dispar d'una pistola al braç a una distància de 5 metres.Les altres performances són ''Five day Locker Piece''(1971),Deadman (1972), entre altres..,en les que se'l pot veure crusificat en un cotxe,gatejan sobre vidres trencats,o bé posant-se dins un sac sota un cotxe a mig carrer. A partir del 1975,va crear objectes que s'oposen a la ciència i la tecnologia. Com per exemple el B-car un vehicle lleuger completament operatiu que podia viatjar 100 milles per hora i recórrer 100 milles per galó. I la seva obra més recent va ser al 2005 quan va llençar un iot no tripulat,que va atracar a Newcastle. Aquest projecte va costar uns 150.00 lliures i va ser finançat pel''Arts Council if Grea Britain''.

Chris Burden crusificat.

Primeres proves del fotomuntatge de Poe

Cartogtafies no-lloc

Dijous 29 d’Octubre varem anar a veure una exposició anomenada ‘’Cartografies del no-lloc’’ comisariada per Laura plana,a la Roca Umbert. L’exposició es distribuïa dins d’una sala quadrada, a cada tros de paret hi havia el treball de cada artista, apart, hi havia una petita saleta on s’hi projectava uns cortrometratges. El tema principal era la tecnologia i la sociologia com a base. Volien barrejar les noves tecnologies com poden ser videos, amb la idea de la societat i el que està passant. Alguns dels artistes eren Miquel Garcia (BCN 1975), Daniel Jacoby (Lima 1985), Tjasa Kancler (Maribor,Eslovènia 1978), Perla Montelongo (Mèxic 1980), Robin Rimbaud (Londres 1964),Katarina Matiasek (Viena 1965),Rotorr que és un col.lectiu format per Vahida Ramujkic i Laia Sadurní (Belgrad 1973 i BCN 1973 respectivament) i finalment Laura Plana Gracia (BCN 1982)
Opinió personal: Sincerament no em va agradar gaire,costava agafar els conceptes si no te’ls explicaven, i eren una mica enrevessats, i no saben gaire de tecnologies i programes era una mica difícil. Tot i que la idea està molt bé.

Exposició Pep Duran

PEP DURAN
Pep duran és llicenciat en escenografia i figuratisme a l’Escola superior d’Art Dramàtic de Barcelona i ha sigut becari al Teatre Lliure. Ha sigut des de sempre escenògraf .A l’any 1918 fa la seva primera exposició a Barcelona, i des d’aquell moment la seva trajectòria artística se centra al camp objectual i actualment en la instal·lació. Les seves obres les podem trobar al MACBA, al Museo de Bellas Artes de Alava, a la Fundació Miró...etc,entre d’altre privades també.
El divendres 29 d’Octubre varem anar a veure una exposició de Pep Duran al museu Arxiu Tomas Balvey de Cardedeu. El nom de l’exposició és ‘’Ímbric’’,perquè segons ell,la seva intenció era mitjançant una línea que passava per tots els quadres, lligar tota la exposició,fen-ne una obra conjunta. La cosa més destacable,podria ser que el muntatge era totalment fet expressament per aquesta exposició, pel que ens van explicar, ell va reutilitzar per muntar-la,tota classe de materials reutilitzats i segons l’espai i del que disposes la muntava de certa manera o d’altre. Apart, totes les seves obres a l’igual que el muntatge de l’exposició, eren fetes amb materials reutilitzats també. Apart de la seva exposició, hi havia una part dedicada als Germans Castells, segons Pep, són els creadors de somnis,referint-se a que ells als muntar escenografies fan realitat els somnis.
Opinió personal: De les dues exposicions que em vist de moment,aquesta és la que més m’ha agradat, l’he trobat molt simple,fàcil d’entendre i original. Referent a estèticament, les seves obres m’han agradat molt com ha barrejat els materials i sobretot perquè hi havia part de fotografía.

1-Entrada
2-Part dedicada als Germans Castells
3-Jardí

4-Diverses obres

Aquí deixo les primeres fotos per al treball d’audiovisuals sobre la presentació de la llibreta, no estan retocades ni muntades encara,però estan ordenades.

Fusta trencada

L'encuadrament: He volgut captar els trossets de fusta trencats i els seus detalls,podem veure trossos de guix,pedra,pols..

Profunditat de camp: No té produnditat de camp.

La composició: El tema que havia triat és ‘’detalls’’.Petits i insignificants detalls que ningú s’hi fixa. Crec que amb aquesta foto,ho he aconseguit bastant.

El punt de vista, la distància i els plans: Punt de perfil. i pla de detall.

Llum natural,no hi ha cap efecte òptic.

Maó,Fusta i pedra per to arreu.

L’enquadrament: L’he volgut estructurar en tres parts: el maó,la fusta,i finalment les pedretes.Com podem veure tot i que les pedretes tenen el seu ‘’espai’’ per dir-ho d’alguna manera,estan en cada un dels altres.

Profunditat de camp: No té profunditat de camp.

La composició: La composició és maó,fusta i pedra.Com he dit a l’enquadrament,la pedra està a totes dues materies.

El punt de vista, la distància i els plans: Primer pla,i punt de vista d'ocell.

La llum és natural i no té cap efecte òptic.

Vida a la palla

L’enquadrament: He volgut agafar,la palla,el cargol i el cordill.

Profunditat de camp: Podria tenir-ne,ja que només he agafat un tros de tota la palla.

La composició: Com he dit a les altres fotografies,el tema que havia triat és ‘’detalls’’ i això mateix he fet,vaig buscar per tot arreu,i finalment vaig trobar aquests dos detalls que tenia.

El punt de vista, la distància i els plans: Primer pla,pnt frontal.

Llum natural,cap efecte.

Els dos vidres.

L’enquadrament: He volgut captar els dos trossets de vidre que restaven al vell vidre que potser hi havia antigament,o potser era doble vidre..no ho sé.

Profunditat de camp: La finestra continuava igual que la habitació de darrera.Té profunditat de camp.

La composició: Continuo amb la sèrie detalls, i aquest és una de les que més m’agraden. Pel fet que els dos trossets de vidre són molt difícils de veure a simple vista,i perquè encara no acabo de saber si és doble vidre,o bé si el van canviar i es van deixar aquests dos

El punt de vista, la distància i els plans: Primer pla,punt de vista contrapicat.

Llum natural i sense cap efecte òptic.

Fulles,i formigó

L’enquadrament: He volgut captar el tros de formigó,amb les esquitxades i les fulles a terra.

Profunditat de camp: No en té.

La composició: El formigó esquitxat per (suposadament) ciment i fulles seques a sota.

El punt de vista, la distància i els plans: Primer pla,punt de vista frontal.

Tractament de la llum i els colors: Llum natural.

Efectes òptics: No s'aprecien efectes òptics.

Pintura arrencada

L’enquadrament: He fotografiat la pintura treta de la paret.

Profunditat de camp: Sí,la paret podria seguir tant horitzontalment com verticalment.
La composició: Pintura treta,paret.

El punt de vista, la distància i els plans: Primer pla,punt de vista de perfil.

La llum de la foto és natural i no té cap efecte òptic.

L’enquadrament: He agafat el cel,i els dos edificis.

Profunditat de camp: Molt amplia.
La composició: Els vells edificis i les noves tecnologies.(antena,aire condicionat,noves construccions afegides...)

El punt de vista, la distància i els plans: Pla general, contrapicat.

La llum és natural i no hi ha cap efecte òptic.

Possible idea num 2. Sortint d’una gruta enterrada en un bosc, la noia amb el vestit blanc i brut. Portarà un llibre de Poe (o potser no,encara no ho tinc massa clar). A la foto es podrà veure un cartell a les escales,’’El món de Poe ‘’. El significat que li vull donar,és que tothom llegint es pot transportar al seu món.

Possible idea num 1. La noia sentada en una biblioteca,tot fosc,únicament hi haurà la llum de la lluna. I es veuran llibres de Poe escampats pel terra,ella en tindrà un davant els peus el llibre (a escollir),el vestit anirà tacat, en el cas que triï el del gat negre,tindrà petjades de gat,per exemple. Depenent del llibre.

Possible vestuari per al fotomuntatge de Poe...

¿Deseas que te amen? No pierdas, pues,

el rumbo de tu corazón.

Sólo aquello que eres has de ser

y aquello que no eres, no.

Así, en el mundo, tu modo sutil,

tu gracia, tu bellísimo ser,

serán objeto de elogio sin fin

y el amor... un sencillo deber.

foto: Miriam Villar . Pintura de Simon Bizouar.

Edgar Allan Poe

Nació en Boston, el 19 de enero de 1809. Fue llamado Edgar, por sus padres, los actores, David Poe y Elizabeth Arnold. Su madre falleció de tuberculosis,antes de que cumpliera la edad de tres años, y abandonado por su padre, fue adoptado por John y Frances Allan, quienes lo bautizaron como Edgar Allan Poe.
Estudió en Inglaterra, en el Manor House School, entre 1815 y 1820, fecha en que regresó a Estados Unidos, para comenzar su actividad literaria. Se incorporó a la academia militar de West Point para luego desempeñarse como editor.
En 1824 escribió un poema de dos líneas, considerado su más temprana producción, que no fue publicado hasta después de su muerte.
En 1827 se distanció de su padre adoptivo por causas económicas, ya que éste se negó a pagar sus deudas, ocasionadas por una vida de juegos y alcohol, abandonando los estudios, y publicando en Boston “Tamerlán y otros poemas”, bajo el seudónimo “El bostoniano”. En 1829, publicó en Baltimore, su segundo libro “Al Araaf, Tamerlán y otros pequeños poemas”.
En 1833, es galardonado con el premio de la revista Saturday Visiter de Baltimore, por su cuento “Manuscrito hallado en una botella”.
Contrajo enlace en 1836, con una niña de apenas trece años, prima suya, Virginia Clemm, con quien se instaló en Filadelfia. Virginia fallece de tuberculosis en 1847, y el autor canalizó su angustia en el alcohol lo que lo condujo a la locura.
Ya había escrito, en 1838, “Narración de Arthur Gordon Pym”, en 1840 “Cuentos de grotesco y arabesco” y sus dos obras maestras: “El escarabajo de oro” en 1843, consagrado con el primer premio en el concurso del Dollar Newspaper de Filadelfia, y “El cuervo” en 1845.
Luego de la muerte de su esposa, publica “Eureka, un poema en prosa, en 1848.
Conocido como el primer maestro del relato corto, y renovador de la novela gótica, como cuentista, se destacó por sus relatos fantásticos como “La caída de la Casa Usher”, “El corazón delator”, “El gato negro” y “William Wilson” y por sus temas de contenido detectivescos como “Los crímenes de la calle Morgue”, “el misterio de Marie Roget” y “la carta robada”.
Murió en un hospital de Baltimore, el 7 de octubre de 1849,nunca se supieron las causas,probablemnte alchol,drogas..

*Imagen encontrada en la pagina www.biografiasyvidas.com